Qui som

Vers l’any 1984 essent llavors Alcalde pedani (tal i com aleshores es coneixia), el Sr. Francesc Orús, va voler reunir les persones de més de 60 anys amb la intenció de començar un moviment de gent gran.

Com ho va fer?  Doncs convidant  totes les persones empadronades a Valldoreix  i que tinguessin la seixantena o més, a una excursió a Montserrat.  No hi  faltaren la rebuda i benvinguda dels monjos, el dinar a una sala força gran, ja que la convocatòria aconseguí omplir dos autocars. La Creu Roja  va acompanyar els expedicionaris per a més seguretat i també com a col-laboradora del projecte.

Després d’aquest primer contacte en sorgiren unes trobades, i poc a poc s’anaren perfilant els fonaments del que després seria «El Casal». Els pilars fonamentals es basaven en dues realitats: que sense grup poc es pot aconseguir i que el grup ha d’estar mínimament organitzat.

Per a desenvolupar el projecte es necessitaven tres coses bàsiques: local, estatuts i objectius. Doncs, som-hi: Ens va ser cedit el local que ara és Correus (espai físic molt limitat). Es creà una Junta Rectora, es tenia l’assessorament de Creu Roja de Valldoreix, s’elaboraren uns estatuts i es redactaren els objectius.

S’aprovaren els estatuts, acordaren que la quota d’associat fos voluntària tal com era el desig del Sr. Orús però amb la recomanació de fer-la efectiva, indistintament de quina fos la quantia. S’anà formalitzant un fitxer de socis, se’ls donava un carnet i com que en aquells moments era l’únic Casal que hi havia a les rodalies, va créixer, ràpidament, el nombre d’associats.

Després de les primeres reunions es creà una Junta definitiva la qual es preocupà de dinamitzar els objectius. Les activitats s’iniciaren amb unes xerrades sobre salut i el tercer món que la Creu Roja de Valldoreix organitzà; al mateix temps s’iniciaren excursions i sortides culturals.

Com que el local no permetia el correcte desenvolupament de les activitats que anaven sorgint, aviat fou necessari el trasllat a un nou local (l’actual) el qual amb el temps també quedà insuficient i fou ampliat amb una «glorieta»  que en l’actualitat és una sala polivalent.

Actualment s’ha aconseguit ser un referent dintre de la comunitat valldoreixenca s’està molt present en la vida social i cultural del poble. El Casal és una entitat amb un dinamisme constant. Totes les activitats que duu a terme tenen un seguiment gairebé massiu, unes més que altres, també s’ha de dir, però en el global la mitjana és més que acceptable.

Esperem que el Casal pervisqui. En aquest moments tots tenim una nova il-lusió: que ens puguem traslladar, a l’inici de l’any 2011, al nou local, (antiga escola bressol) cedit amablement i degudament condicionat per la EMD.

La il·lusió ja és una realitat i actualment el Casal es troba al carrer Tibidabo, 7.

Disposem de sales àmplies i ben il·luminades i la millora de l’espai ha permès d’augmentar el mombre de persones a cada activitat i una millor distribució de cadascuna.